El logotip del concurs: Dóna la nota!
Aquesta és l'última frase que vaig dir quan vaig acabar de presentar el concurs.
Sé que fa molt que no escric al blog però és que les tres últimes setmanes del curs són les més intenses de tot el curs, sens dubte. Tenim un munt de feina, treballs per entregar, reportatges fotogràfics, entrevistes, etc. Per aquest motiu he deixat una mica de banda el blog. Pot sonar a excusa però és totalment cert i ja sé que no soc gaire bona amb això dels blogs, ho reconec, però m'ha faltat temps per escriure-hi més.
Tornant el tema del títol d'aquest post, ahir vam gravar el nostre Magazine. Jo vaig ser l'encarregada de presentar el concurs, junt amb la Laura Batalla. Vaig tenir la idea de presentar el concurs del perquè volia provar-ho. És un gènere no informatiu i molt diferent del que estem acostumats a fer a periodisme, però precisament per això volia provar-ho, necessitava un repte. Així doncs, vaig encarrilar-me en aquesta aventura d'haver de muntar un concurs. La meva companya de viatge: Laura Batalla. En un principi pot semblar fàcil preparar-ho tot, però puc assegurar que és més feina del que em pensava. Després de pensar les proves per als concursants, calia fer les targetes de les preguntes amb cartolines, crear el logotip, la careta, l'atrezzo (finalment no vam tenir polsadors per als concursants tal i com haviem pensat en un principi), etc. Vaig voler incloure la prova de cantar amb el Singstar, el karaoke de la Playstation. Fins l'últim moment no vaig saber si la consola funcionava a la pantalla gran del plató. Com la prova del Singstar era una mica arriscada perquè en últim moment podia no funcionar, la Laura i jo vam decicidir fer més preguntes per si de cas.
Dilluns (el dia D) els nervis s'havien apoderat del meu cos. Quan vam començar a gravar em notava molt tensa, el "subidon" del directe començava a fer els seus efectes. I es que mai havia estat tanta estona en directe fins aquell moment, formava part del repte. A mida que anava avançant el temps, m'anava relaxant més i tot tornava a la tranquil·litat poc a poc. Els concursants m'ajudaven a que tot funcionés correctament. Des d'aquí vull agraïr la seva col·laboració. De tant que em vaig relaxar que vaig perdre la noció del temps. I es que el professor Toni Esteve, havia posat un límit de 20 minuts de duració del concurs. A partir d'aquests 20 minuts no es va gravar res i com el concurs va durar més del compte no es va gravar l'última prova del Singstar (la millor de totes perquè els concursants estaven més engrescats). La veritat, una llàstima que no es gravés. Però aquesta és la realitat als programes de televisió, hi ha un temps establert i d'aquí no ets pots passar ni un minut, no valen excuses. De tot s'apren, a partir d'ara estaré més pendent del temps de durada.
En línies generals he de dir que he gaudit molt fent el concurs del Magazine i que ha estat una altra prova més superada, ara s'ha de donar un pas endevant, pujar un esglaó més. I es que alguns compten amb tants per cents i d'altres amb esglaons (de pujada es clar, mai de baixada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada