13 de febrer 2009

Una setmana mogudeta...



Avui que és divendres, m'agradaria fer una refelxió sobre la setmana. He de dir que aquesta setmana ha sigut bastant moguda per mi.
Dilluns va ser un dia d'anar i venir, després de tenir classe de Fotografia vaig haver d'anar corrents afer unes entrevistes per Periodisme de Fonts i tot just acabar vaig marxar a casa a dinar per tornar a la facultat per fer classe de Taller de Tv. Un dia sense cap pausa gairebé.

Dimarts tenia classe d'Empresa i de Deontologia al matí i de Documentació a la tarda. Tot normal fins aquí. Quan arribo a casa em trobo just davant del meu portal, on hi ha un concessionari de cotxes, una cinta que hi deia: Prohibit el pas. Control policial. Dos mossos d'esquadra que estaven de peu impedint el pas al concessionari. Al seu costat tot de periodistes que intentaven treure informació. Em vaig apropar als periodistes per intentar esbrinar que havia passat. Un periodista de La Sexta em diu que han robat al concessionari de cotxes i que han ferit a dos empleats. El periodista de La Sexta li diu al de TV3: Els mossos d'esquadra en comptes d'informar el que fan és desinformar. Em vaig quedar allá una estona fins que vaig decidir pujar a casa. Tota neguitosa em connecto a internet per llegir a la web més informació sobre el que havia passat i llegeixo aquesta notícia. A la nit, m'arriba una altra informació d'una font de primera mà de l'Hospital Clínic (lloc on havien traslladat als dos empleats que havien estat ferits). La versió meva dels fets havia canviat totalment i resulta que potser el motiu del robatori potser no eren els diners i més aviat es podia tractar d'un assumpte de "ajuste de cuentas". Curiosament els lladres no es van endur els diners ni cap cotxe. Un d'ells està detingut i l'altre va aconseguir fugir. Realment la notícia ha alarmat el barri i la gent ho comenta al supermercat i a les botigues. Un dels periodistes em va preguntar si vaig presenciar els fets (van ser a la 1 del migdia) per tal de poder entrevistar-me, llàstima que estava a la Pompeu i no on estava la notícia realment. És el que té passar tantes hores a la Pompeu i tenir aquest "super-horari"!

Dimecres
va ser un dia més aviat normal. A classe de Periodisme de Fonts va venir l'Oriol Pujol i va fer una roda de premsa per classe.

Dijous
un altre dia normal però mogudet amb classe de Foto al matí i Taller de TV a la tarda. Curiosa va ser la sortida de la facultat quan vam plegar de tele. A l'entrada de la facultat hi havia tot un grup d'estudiants i uns quatre agents de seguretat que no ens deixaven sortir al carrer. Aquella mateixa nit, els estudiants de l'assamblea havien planificat una tancada per protestar contra el Pla Bolonya. Finalment, vam poder sortir al carrer. Un cop a fora, un company de classe va discutir amb un seguretat i gairebé li agafa la mà amb la porta de l'entrada. Quan arribo a casa veig a la web aquesta notícia. Vaig marxar a dormir pensant en que el pitjor encara estava per arribar i que la inauguració del nou Campus de la UPF no seria tan fàcil com semblava.

Divendres (Avui)
: He anat a la facultat i he demanat en prèstec una càmera de fotos per fer la pràctica de classe de Fotografia. Després de fer algunes fotos pel 22@ he decidit tornar cap a la facultat per veure com aniria l'acte d'inauguració del nou campus de la Comunicació. A la plaça Gutemberg tot eren escridassades sota el lema de "Moreso dimissió". El president de la Genralitat, José Montilla, l'alcalde Jordi Hereu, el conseller Huguet i el rector de la UPF, Moreso, estaven protegits per un sequit de seguretat. L'acte que havia de ser a la plaça s'ha hagut d'anul·lar i la pedra que s'havia de col·locar per simbolitzar la inauguració no s'ha col·locat. També s'ha suspès el pica-pica que hi havia previst. Jo com portava la càmera he pogut fer algunes fotos. Hi ha hagut un moment que un agent de la policia secreta m'ha tapat l'objectiu de la càmera amb la mà i m'ha dit: "A los agentes no les puedes hacer fotos" i ha insistit varies vegades amb posar-me la mà a la camera. EL grup de polítics ha hagut de marxar quan han vist la situació. Un matí molt mogudet de ben segur!

I ara que estic a casa escrivint en silenci a la meva habitació només penso en una cosa, com diuen en anglès: Home, sweet home! (Hogar, dulce hogar!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada