Qui va dir que era fàcil?

Aquesta és la pregunta que m'he fet a mi mateixa quan hem acabat de gravar el segon informatiu de l'assignatura de Taller de TV. La veritat és que això de la tele no és gens fàcil. Mai hauria dit que darrera d'aquell plasma, LCD o pantalla amb tub catòdic, hi hauria tot un grup de persones fent possible un informatiu. Era conscient que hi ha tota una feina previa abans, però no és fins que et poses en la pell d'una d'aquestes persones que fan realitat la imatge que tu veus des de casa.
En aquest segon informatiu m'ha tocat ser productora. En principi em semblava una feina senzilla, que només s'encarregava de fer l'escaleta i aconseguir el material que es necessita. Avui he comprovat que de senzilla no en té res. L'escaleta s'ha anat modificant contínuament i moltes vegades amb la idea d'innovar em volgut fer plató punxat o d'altres tècniques que finalement no hem pogut per temes tècnics. Sabem que no som cap televisió pública o privada, però la nostra feina és exigir-nos cada dia més per poder avançar en l'assignatura. Malgrat que al final hem canviat l'escaleta per poder fer-la més senzilla a nivell tècnic, avui m'he barallat amb el programa informàtic iNews, fins minuts abans de gravar l'informatiu. Cada vegada que mirava el rellotge era conscient com el compte enrrere anava arribant i sentia com si em faltés temps.
Finalment, hem superat la difícil prova. El professor Antoni Esteve avui ens ha posat a prova, volia veure com reaccionavem davant de situacions adverses, perquè com ell ha dit "en el món real aquestes coses passen". La presentadora d'avui, la Rosa, ha hagut de marxar en meitat de l'informatiu, en Xavi Mostacero (l'altre presentador) ha sapigut tirar endevant i acabar ell sol l'informatiu. Després el professor Esteve ens ha canviat de lloc el vídeo del Bread & Butter i ho hem superat també.
Quan hem acabat, he tingut una gran sensació de satisfacció, d'haver donat un pas endevant. I es que "nadie dijo que fuera fácil...".